No m'ho crec. No ets tu. Mai t'havia vist així. Tant de bo tingués jo la culpa, i ara pogués pensar en algun seguit de jugades per recuperar-te, o reflexionar-te en veu alta que la he (tornat a) cagat i tu fer com sempre i primer somriure mig enfadada per despres els teus llavis dibuxar un - Vine, fes me un besito.
No sé que et passa, estàs com FARTA ,penso que t'agradaria arrencar amb tot i fotra-hi una patada que ho deixés tot a l'altre punta.Peró es que ha vingut de cop, en un moment esplèndid, estaves BRILLANT, super radiant! i ahir es va cremar el teatre i tot et cansa.
Valentine de Richard Hawley
Desconecta aquests dies nina. Parlem després.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada