És difícil d'explicar. És com una barreja entre nervis d'un examen i emoció perquè estic apunt d'aconseguir una cosa que hem fa molta il·lusió, és quan comença el compte enrera perque marxis i llavors amb una veueta dius: "Hem quedo una estoneta més". I en aquest moment tu saps perfectament que és el que jo desitjava, no perque t'ho digui, sino perque m'és impossible dissimular-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada